Amb la llengua, tot és bo d'arreglar A qui el cap li creix, el seny se li enriqueix. Bon nas, bon compàs Cama curta, llengua llarga Cap dret i cor net Cap gros, cap talòs Cara alegre i cor traïdor Curt de llengua i llarg d'ungles Curt de vista, llarg de cames Dits, dits, per tocar l'orgue El cap fred, el ventre net i els peus calents són els millors elements El cap i els peus fan l'home El paladar són tres dits El que no agrada als ulls, no plau a la boca Els ulls no són mai vells Els ulls s'han de fregar amb els colzes El vendre porta les cames La barba de molts colors, sols la porten els traïdors La llengua és el mirall del ventre La llengua no té ossos i en trenca de molt grossos La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima La mà fereix al cos, la llengua arriba a l'os La sang mai se torna aigua L'orella és l'embut del cor Mala cara i pitjor boca Mans fredes, cor calent Mans plenes, mans buides Molta llengua, poques mans Moltes perdicions entren per les orelles Panxa buida, tot són badalls Per xic peu, no cau el cos Qui no té cap, que tingui cames Si al cos no li donen el que és seu, s'hi ajeu Una mà renta l'altra i les dues la cara Allà on cagues, deixes la merda Aigua corrent, la merda no se sent A mal cagar, no hi valen serves A on cagarem, que no faci pudor? Cagant cagant, morirà Com més ploraràs, menys pixaràs Consell sense remei, caga't en ell Costa avall, tota merda correr Darrere d'un bon casar, ve un bon cagar Del cor neixen sentiments, del darrere els excrements De les herbes molles, se'n torquen el cul El cul fa la feina Hi ha qui dóna un aglà per fer cagar un roure Ja has cagat, Toni; demà estaràs bo Ja l'has cagada, llaurador La merda d'un ric no put Llaurada de rucs i batre de bous, merda en l'era Llaurada de rucs i cavada de xiquets, collita de pets Madona, el cul vos trona Menja bé, caga fort i riu-te de la mort Merda d'ase no fa pudor Merda de vedell no put tot el dia Més caga un bou que cent oronelles Ningú no en parla de merda, més que aquell que n'està brut Ni pets de col, ni casar-me amb qui no em vol Ni pujar a cavall sense cagar, ni feina de força sense esmorçar No és bon català qui no pixa quan veu pixar No menja per no cagar Parlant de culs, tothom riu Pets de matí, bon dia tindrem avui Quan has cagat, plores? Qui es gita amb xiquets i llaura amb ruquets, collita de pets Qui es gita amb xiquets s'alça cagat Qui menja hores, caga rellotges Qui no menja merda no està gras Qui pets envia, merda espera Qui pixa clar no ha de mester cirurgià Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol Qui té cul no pot dir pet a un altre Si tens fred, estreny el culet Tant has fet, que l'ha cagada T'has casat, t'has cagat Trons de cul, tempestat de merda Val més un bon cagar que un bon dinar A la cara que res li escau, poseu-li blau A un bon altar no hi calen floretes Bellesa i flors de maig, en un dia me'n vaig Bonica sense espinzellar, fa enamorar Cara neta, sempre agrada Cara pigada, cara estimada Com la fulla d'un arbre, cau la bellesa de la cara De la bellesa, si se'n menja ni se'n beu Dona formosa, fava o vanitosa En la presència del sol, poca llum és un gresol La dona bonica, Blai, et farà viure en un ai La rosa més bella és plena d'espines L'ull blau i la cella rossa, bona mossa Mirallet, mirallet, consulta de lletja Ni tan formosa que mati, ni tan lletja que espanti On n'hi ha hagut, sempre en queda Patir per embellir Ulls blaus i boca petita, fan la cara bonica Una blancor mata mil lletjors Una bona cara és un bon dot A bon bocí, bon glop de vi A bodes em convides A carn dura, dent aguda A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar A la taula d'en Bernat, qui no hi seu no és comptat A la taula i al llit, al primer crit A taula, bona paraula A taula i feina, qui primer hi sigui All-i-oli triat, dona'l al gat Allí on mengen tres, mengen quatre Amb ceba i pa, a Judes van desamamr A molt menjar, molt penar A qui hagis de donar a sopar, no li planyis el berenar Ara que n'hi ha, mengem-ne Arròs, peix i pebrot, el vi ben fort Avesat a no menjar, es morí l'ase Bé canta la Marta, quan està farta Be guisa la mossa, però millor la bossa Bona teca i bona cara a tothom agrada Brou de gallina, torna la vida Cada dia faves, massa faves Cal guardar per demà, gana i pa Carabassa, ni poca ni massa Convidat massa atent al plat, altre cop no és convidat De la mà a la boca, mai no s'equivoca De menjar poc, parlar poc i alçar-se matí, ningú no se n'ha de penedir Després de menjar, ni llibres ni estimar Dinar reposat, sopar passejat El bon aliment fa tornar jove la gent El pa no té cames i fa caminar El peix no fa greix El poc menjar és vida El qui aplega tard, es queda davall taula El rotet de bon profit és consentit Els bunyols es mengen sols Ensuma el nas, que de boca no en tastaràs En temps de gana, bones són coques Entre el pa i el vi es pot passar un bon camí Esperem el mal temps amb la panxa buida És regla sana, no menjar quan no es té gana Fam i esperar fan desesperar Fam que s'espera matar no és fam L'abundància mata la fam La crema, si és ben cremada, a xics i grans agrada La mel és bona a qualsevol hora La menta la gana augmenta L'arròs fa el ventre gros La taula sense sal no és ben parada Llet fa llet Llonganissa i ous fregits tornen bojos els marits Mata més gent la taula que la guerra Menja bé i caga fort i no temis la mort Menja poc i paeix bé Menjant menjant, ve la gana Menjar a gust i vestir a l'ús Menjar, beure i no creure Menjar hi hagi al colomer, que coloms no en faltaran Menjar i llegir, ni aprofita el menjar ni aprofita el llegit Menjar poc i parlar bé Més en moren de farts que de fam Més val arribar a hora que ser convidat Més val bones ganes que bon menjar Més val talent que pa de forment Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni salsa sense all Ni fart, ni afamat Ni menjar cansat ni beure suat No dejuna qui fartar espera Nous i pinyons, postres de minyons Olivetes d'orient, com més en mengen, més talent Ovella que bela perd bocí Pa amb pa, menjar de beneits Qui bé sopa, bé dorm Qui l'escudella d'altri espera, freda la menja Qui menja ceba no tremola després de la mort Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí Qui menja molt a la nit, no dorm assossegat al llit Qui no vol brou, set escudelles Qui poc menja, molt temps menja Qui té fam somia truites Qui té gana somia cassoles Tot bon català té fred després de dinar Tota la bona salsa cou Una bona picada és el tot d'una cuinada Val més una bona gana que un bon menjar Vianda forta s'ofega amb vi, però no atura de patir un enfit Xocolata i sopa bullida allarguen la vida Aigua als òrdins que els blats s'assequen Aigua bullida allarga la vida Aigua corrent és de bon bevent Aigua corrent mai no ha fet mal ventre Aiguardent i vi, borratxo fi Al bon vi, la meitat aigua Al bon vi, no li cal pregó Beure i bufar no pot ser Beure molt i anar dret no pot ser Beure xapurrant, beure de bergant Bo és poc vi, molt és verí Bon vi fa bona sang D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria Dos vins fan quaranta El beure no fa set El bon vi fa bon llatí El bon vi fa bon sagí El que no sàpiga beure que no begui El vi crida la son El vi de casa no emborratxa El vi entra dolcet i surt amarguet El vi fa sang, i l'aigua, fang El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell El vi, pel color, i el pa, per l'olor, i tot, pel sabor El vi, usat, i el pa, mudat Garnatxa de l'Empordà és el millor vi que hi ha L'aigua és la millor beguda L'aigua fa granotes L'aigua fa la vista clara L'aigua pels bons L'aigua pura, sola i amb mesura L'aiguardent, en el casino Les tres gràcies del vi: fres, fi i fort Més val vestir sants que despullar borratxos Ningú no pot dir d'aquesta aigua no beuré Per engatar-se, engatar-se de vi bo Qui no sigui català, en beure al galet la pitrera es tacarà Qui sopa de vi, berena d'aigua Si alces molt el porró, aniràs de cantó Si beus per oblidar, paga abans de començar Si tens set, jo en tinc vuit i encara no bec Val més un traguet del negre que tota l'aigua del SEgre Vi batejat, beure'l és penat Viu el porronet i em prengué la set A la casa dels altres, fa de mal ficar. A casa, no hi porten res A casa s'està molt bé Arri ruc, que vas a casa Bo és anar, però millor a casa estar Cada casa és un món, i cada persona, un misteri Cada gall canta en son galliner Cadascú sap a casa seva, a on hi plou Cadascú sap en sa casa on penja el cresol Cada u, a casa seva, cuina i pasta així com vol Casa de dos portes fa de mal guardar Casa de molts amos, casa de ningú Casa de terra, cavall d'herba i amic d'hostal no valen un ral Casa nova, fora rates Casa per habitar, terres tantes com puguis mirar Compra casa per restar, i terra, la que puguis llaurar Compra en casa, ven en casa i faràs casa De bona casa, bona brasa Dur amb dur no fa mur El foc de casa calfa i no crema El millor pa és el de casa Els hereus i els ases, ni els dimonis els treuen de les cases En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla Entre uns i altres, la casa per agranar Fum, morros i mala cara treuen la gent de casa La tempesta, fora, bé o mal es passa; la pitjor de totes, la de dins de casa La roba bruta, rentar-la en casa Més val cabana buida que casa plena de llops Nit entrada, porta tancada Ni vinya en barranc, ni casa de fang No per xic pilar cau la casa Qui a casa seva no està, o l'engeguen o se'n va Qui no adoba la gotera a d'adobar la casa entera Qui no té casa per si, de molts ha de ser veí Qui té cases de lloguer, mai li faltarà quefer Qui va a casa no es mulla Una casa sense foc és una cadira sense cul Val més pa i ceba a casa que gallina a plaça A bona son no hi ha llit dur A la taula i al llit, al primer crit A les vuit, sense vergonya al llit A l'home fart, doneu-li un bon llit Al llit, si no dormen els ullets, descansen els ossets Al llit, que demà hi ha matines Com més dorms, més son El llit calent fa de la taula freda El llit dur fa el cos dret El llit menja El llit és una bona cosa: si no s'hi dorm, s'hi reposa En el llit, tot l'any és primavera Entre la taula i el llit, mitja llegua En ser de dia ix del llit i tindràs salut i profit Qui canta a la taula i xiula en el llit no té el senyt ben complit Qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit Qui tard se lleva, tot el dia trota Qui va al llit tard, no es lleva d'hora Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit Val més contar les estrelles que contar els cabirons Viu el llit i em prengué la son Ulls espolsats i fora son Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat Amb els veïns, val més estar-hi bé que malament Casa tancada fa veïnat bo Déu nos guard de mal veí i d'aprenent de cornetí El pa del veïnat és medecina Els veïnats són a dur oli Els veïnats veïnadegen i qualque vegada festegen La llengua d'un mal veí pica més que un escorpí L'amic de ton vi, no els vulguis per veí Ni ser veí de ferrer, ni renyir amb el barber No hi ha veïnat més dolent que terra arran de torrent, monja a dins convent o fadrina que no fa casament No hi ha pitjor veí que terra prop de camí No té pa ni vi i convida el veí Qui té bon veí té bon matí Qui té un mal veí no pot dormir Qui espera les veïnes no ou totes les matines Si vols ser ben casat, casa't pel mateix veïnat Val més un bon veí que un mal parent VAl més un veí a la porta que un parent a Mallorca Bon viure i no treballar no pot durar De fil prim és teixida la nostra vida El foc és mitja vida i el pa és tota Fem per la vida que la mort ella vindrà La mala vida arrugues cria Menjar per viure i no viure per menjar Mentre hi ha vida, hi ha esperança Més costa viure que ben viure No hem de morir per viure Per la vida es perd la vida Qui dóna per néixer dóna per créixer Qui l'any vell acabarà l'any nou veurà Qui molt viu molt veu Qui no sap riure no sap viure Qui vol ben viure, de molt s'ha de riure Si vivim, coses veurem Tots tenim dret a la vida Val més saber viure que saber treballar Viure d'esperança Viure i no prosperar no és d'envejar Viure i viure podràs, però de la mort no t'escaparàs Vius i cua dreta Vius i ungles Amb poc s'acontenta el nat, que a poc està avesat A sants i minyons no els prometis si no els dons Baralles de canalla, foc de palla Creixen els infants, creixen els treballs Criatures dones i julivert, qui més hi fa més hi perd De xiquet es cria l'arbre dret Els infants i els orats escampen les veritats Els exemples dels majors, fan bons o mals els menors Plorant i rient, els petits van creixent Plora tan com voldràs, quan seràs nuvi riuràs Ploreu, xiquets, que pardalets tindreu Quan més petit és l'ocell, més bada Que l'engrossi qui l'ha fet Qui li ha fet el nas que el porti al braç Segons l'al·lot, les joguetes Als joves i pollins, poca llibertat i bons bossins Bestiar tendre, deixeu-lo pasturar El cap ple de pardalets allunya els fadrinets Gent jove, pa tou Gent novella, de no res gran meravella Jovents, ben tronats i ben estrets La donzella, flor de meravella La joventut fa fer coses La joventut tot ho atropella Les noies són mira'm i no em toquis No hi ha quinze anys lletjos Si els vells fan de gaiter, ¿què faran joves solters? A cinquanta anys, pocs banys Home madur, home segur Quaranta anys, si va bé, és mitja vida Qui als trensa no s'assenta, no s'assentarà als seixanta Qui a quaranta no s'atura, a cinquanta no endevina i a seixanta desatina Qui a trenta anys no té seny i a quaranta no té cabal, a cinquanta a l'hospital Qui no la corre de jove, la corre de vell Quimeres i desenganys fan tornar els cabells blancs Qui s'assegura dura Si als trenta anys no saps i a quaranta no tens, agafa un cabàs i vés a plegar fems A cent anys, coteta verda A home vell, no li posis gros farcell A gat vell, ratolí tendre A gos vell, no hi ha sus sus A la vellesa es fa el dimoni sabater A l'home vell, muda-li l'aire i hi deixarà la pell Als terrats vells hi han goteres Arbre vell, trasplantat a terra nova, mai li prova A un vell rossí, cal herba tendra Barca vella no aguanta vela nova Caldera vella, bony o forat Cavallet, quan eres jove, que anaves de pentinat, i ara ja és arribat que no tens pèl en la cua Com més anys, més desenganys Criatures neixem i criatures tornem De gàbia vella, s'enfuig la cadernera Desgraciat de l'home vell que necessita consell De vells, ningú no en vol sofrir, però tothom vol envellir Dona jove i home vell, no hi haurà remei per ell La vellesa és molt lletja Molts anys, molts afanys i molts desenganys No hi ha vella que no hagi estat bona filanera No hi ha vell que no hagi estat valent Quan el vell fa bogeries, no li passen en vuit dies Tan prima té la pell, el jove com el vell Amb la mort, tot s'acaba Antany morí i enguany li toquen Aviat l'hauran de treure amb un cabasset al sol Darrere del mort vénen les torxes Davant el mort, fa de bon plorar D'ací a cent anys tots serem calbs De penes i bons sopars, n'estan plens els fossars Després de mort, ni vinya ni hort Dol de dona morta, dura fins la porta Dol per qui poc me dol El dol no treu ànimes El morir-se no és desgràcia El mort a la terra i el viu a la guerra És més trist plorar les penes vives que mortes Els joves poden morir, però els vells no poden viure Guix i calç tapen molts mals La mort el mateix toca en els plaus dels rics que en les cabanes dels pobres La mort és platja de la vida La mort mai no té culpa La mort tots els dolors passa Morta la cuca, mort el verí Mort d'ase, festa de cans No cal anar de pressa per a morr No hem de morir per viure No hi ha com l amort per fer plorar Rient rient, es va morint la gent Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon Viure i viure podràs, però de la mort no t'escaparàs