1.2 Exercicis de maquetació de text amb LibreOffice.

Exercici 1. Maquetació en forma de diari.

PER REALITZAR L’EXERCICI HAS DE SEGUIR LES PASSES PUNT PER PUNT I PER ORDRE.

COPIAR EL TEXT DE LA SEGÜENT NOTÍCIA I DONAR FORMAT.

0- OBRIM EL PROGRAMA EDITOR DE TEXT.
1- COPIAM EL TEXT
2- FEIM ENGANXAMENT ESPECIAL (TECLES: CTRL V SHIFT) I AFERRAM COM A TEXT SENSE FORMAT.
3. DOMAM FORMAT DE:
3.1 PÀGINA HORITZONTAL.
3.2 TRES COLUMNES A LA PÀGINA. ESPAIAT DE 0,80CM AMB LÍNIA DE SEPARACIÓ NEGRE I D’UN 75% AL CENTRE.
4. DONAM FORMAT AL TEXT: (PER DONAR FORMAT AL TEXT CONVÉ TENIR OBERT http://www.ara.cat/suplements/diumenge/tortuga-babaua-no-pel-tonta_0_1245475450.html PER CONSULTAR ELS PARÀGRAFS)
4.1 EL TÍTOL COM A ENCAPÇALAMENT 1
4.2 TITULAR COM A CITACIÓ
4.3 AUTOR COM A NOTA AL PEU.
4.4 TITULAR (SEPARAM AMB INTRO) I ESTIL ENCAPÇALAMENT 3.
4.4 “EL CAMÍ DE TORNADA”-> ENCAPÇALAMENT 2
4.5 “LES PRIMERES COLÒNIES” -> ENCAPÇALAMENT 2
4.6 “ESPÈCIE AMENAÇADA” – > ENCAPÇALAMENT 2
4.7 DONAM FORMAT DE LINK A http://www.ara.cat/suplements/diumenge/tortuga-babaua-no-pel-tonta_0_1245475450.html. (insereix enllaç)

5.JUSTIFICAM TEXT: SEL·LECCIONAM TOT (CTRL A).
6. INSERIM UNA IMATGE.
6.1. TRIAM LA IMATGE. ANOTANT QUI ES L’AUTOR I DE QUINA PÀGINA L’HEM ACONSEGUIT.
6.2 INSERTAM LA IMATGE.
6.3 POSAM PEU D’IL·LUSTRACIÓ (BOTÓ DRET, INSERIR PEU D’IL·LUSTRACIÓ)

7. PUJA EL DOCUMENT AL TEU DRIVE, AMB EL NOM “ExerciciWRITER1” EN FORMAT ODT i en format pdf (exportar en format pdf).

 

TEXT A COPIAR:

La tortuga babaua no té ni un pèl de tonta
Va arribar al litoral català fa uns 200.000 anys. Els palangrers han sigut tradicionalment el principal enemic d’aquest animal, que forma part de la llista d’amenaçats

MÒNICA L. FERRADO Actualitzada el 09/11/2014

LA TORTUGA BABAUA ÉS HABITUAL A LES AIGÜES MEDITERRÀNIES. Al litoral, entre Catalunya i el País Valencià, n’hi ha unes 10.000, i a les Balears unes 25.000. Es barregen les que han nascut a Amèrica i les que han nascut en altres zones de la Mediterrània. De ben petites, quan pesen uns quants grams, els diferents corrents les arrosseguen fins a arribar al nostre mar. No vénen per elecció, ni per despistades, sinó empeses per una força que les supera.
Tot i ser habitants habituals a les aigües mediterrànies, a les platges catalanes no hi acostumen a criar. Tan sols hi apareixen alguns nius esporàdics, com la posta que tot just el mes passat va eclosionar a la platja Llarga de Tarragona i la que, malauradament, tot i els esforços per salvar-la, s’ha perdut al delta de l’Ebre (els ous es van traslladar des de la platja de l’Arrabassada, a Tarragona, per seguretat). El 2011 se’n va trobar un a Malgrat de Mar. També s’han detectat nius esporàdics en altres indrets, com el delta de la Tordera.

EL CAMÍ DE TORNADA

Avui dia les zones de nidificació més importants d’aquesta espècie a l’Atlàntic són al Brasil, Cap Verd, l’Amèrica del Nord i el Carib. Arriben a la Mediterrània quan tenen uns dos o tres anys, després d’un llarg viatge arrossegades pels corrents. Quan són adultes, quan tenen uns quinze anys i tenen un pes corporal considerable, prou per anar contra corrent, les tortugues babaues (el nom científic és Caretta caretta ) acostumen a tornar al lloc on van néixer per pondre-hi els ous.

Però durant els últims temps els científics estan descobrint nous secrets sobre el seu comportament. “Les podem estudiar millor des de fa ben poc, gràcies als satèl·lits i a les anàlisis d’ADN”, explica Lluís Cardona, investigador del departament de biologia marina de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), especialista en aquesta tortuga marina, que viu una mitjana de 60 anys. Des de no fa gaire, se sap que aquesta filopàtria (la tornada al lloc d’origen) no és tan perfecta com es pensaven. Hi ha prop d’un 30% d’aquestes tortugues que no hi tornen. El perquè és un dels grans enigmes per resoldre.

LES PRIMERES COLÒNIES

Probablement aquests individus que no tornen al lloc on van néixer són els responsables que aquesta tortuga amenaçada hagi colonitzat zones de la Mediterrània, com ara Catalunya, on originàriament no vivien. Un estudi genètic recent dels investigadors de la UB-IRBio ha permès determinar que la tortuga babaua va arribar a Catalunya fa entre 50.000 i 200.000 anys, abans de l’última glaciació.

Fa vora cinc milions d’anys, la distribució de la tortuga babaua era global a l’Atlàntic i el Pacífic, fins que l’elevació de l’istme de Panamà va dividir la població en dos grups, una a cada oceà. Ara el que s’ha pogut establir és la seva relació històrica amb la Mediterrània. “Aquest procés de colonització de la Mediterrània és anterior al que es pensava i va tenir lloc abans de l’última glaciació”, explica Cardona. L’estudi s’ha pogut fer en extreure l’ADN mitocondrial de mostres d’ous i nounats que moren al niu i que s’han trobat en platges de tot el món. Seguint el rastre genètic, també han pogut determinar que hi va haver una segona etapa de colonització encara més recent, fa entre 5.000 i 6.000 anys al sud d’Itàlia.

Tot plegat posa sobre la taula més preguntes que encara no tenen resposta: per què algunes tornen i altres no? Per què hi ha llocs amb nius esporàdics, com és el cas de la costa mediterrània ibèrica?

Un altre fet a tenir en compte és una altra particularitat de la biologia de les tortugues. El sexe dels nounats no depèn dels cromosomes, sinó de la temperatura d’incubació. Així doncs, a les platges amb aigües càlides -on es concentren més nius de manera regular- hi neixen més femelles, mentre que a les més fredes-com és el cas de la Mediterrània- hi neixen més mascles.

ESPÈCIE AMENAÇADA

Les dades genètiques també permeten conèixer millor la distribució de les poblacions actuals. “Des d’una perspectiva de la conservació, aquesta informació és clau per calcular millor quin és l’impacte de l’activitat humana sobre poblacions concretes, com ara la captura accidental per pesca de palangre”, explica Cardona.

La tortuga babaua és una espècie amenaçada, sobretot a causa de la pesca. Els últims anys s’han dedicat molts esforços per aconseguir que els mateixos pescadors col·laborin en la conservació de la tortuga. Quan una tortuga és capturada sense voler per un palangrer els pescadors intenten tallar el fil de pescar, la majoria de vegades sense pujar l’animal a bord. Llavors l’animal s’empassa el fil que queda enganxat, que li circula pel tub digestiu fins que surt per la cloaca. Pel camí, pot provocar ferides mortals. De fet, un 40% de les tortugues alliberades pels palangrers moren passats uns mesos, segons han pogut determinar els investigadors catalans en un altre estudi anterior.

Les tortugues atlàntiques, les que vénen des del continent americà, són les que més se n’han ressentit. Els científics ho saben perquè a les platges americanes s’ha notat un descens dels ous. “És conseqüència dels excessos en la pesca del palangre de fa uns anys”, explica Cardona. Les adultes que avui tindrien més de 15 anys són menys perquè aleshores els palangrers encara no havien pres consciència dels canvis necessaris. Tot i que no hi ha censos recents, Cardona creu que hi ha indicadors que mostren que hi ha una recuperació de la tortuga gràcies a la implicació dels pescadors. “Arriben menys tortugues embarrancades”, explica. Una altra amenaça és el consum com a aliment. Tot i que està prohibit, hi ha països on no es controla prou.

del link http://www.ara.cat/suplements/diumenge/tortuga-babaua-no-pel-tonta_0_1245475450.html

EXERCICI 2

1) Canvia el format dels estils de l’anterior exercici de tal forma que ocupi exactament una pàgina. Puja al drive en format pdf i odt

2) Canvia el format dels estils de l’anterior exercici de tal forma que ocupi exactament 2 pàgines. cada estil ha de ser d’un color diferent.

EXERCICI 3

Entrega d’un arxiu de text amb maquetació complet.

Condicions d’entrega:

• El treball ha de tenir més de 10 pàgines i ha d’estar estructurat amb portada, index autogenerat, encapçalaments, continguts i bibliografia.
• Ha de tenir capçalera amb el nom del treball.
• Ha de tenir peu de pàgina amb el número de pàgina automàtic. La portada no ha de tenir número de pàgina.
• Per canviar de pàgina ho farem amb un salt de pàgina.
• S’han de redefinir els estils que s’hagin donat al treball.
• S’han d’entregar en format pdf i format .odt.
• El treball pot ser per una assignatura o pot ser un text copiat a internet. En ambdos casos s’ha de pensar a indicar  les referencies bibliogràfiques de llibres o adreces web.
• Si el treball conté una línia de temps puntaurà més.

EXERCICI 4

Crea una entrada al teu document de google docs com “exercici amb l’editor de texts writer”. Has de escriure un comentari curt i afegir un enllaç al pdf de l’exercici anterior (que ha de poder ser visible a tothom, “arxiu->compartir al web”).